Brots germinats d’asparagus
L’Asparagus és el nom comercial que rep el brot de pèsol quan és privat de llum. D’aquesta manera s’aconsegueix que la seva forma i color recordi l’espàrrec. L’objectiu final d’aquesta pràctica és obtenir un producte encara més tendre que el pèsol, menys fibrós i de sabor més subtil, encara que igualment cruixent.
Què hi trobem?
-Les qualitats nutricionals de l’Asparagus són molt similars a les del brot de pèsol, tot i que hi ha algunes diferències.
-En ser privats de llum i no realitzar la fotosíntesi, no aporten clorofil·la. En contrapartida, pugen notablement els enzims diamino oxidasa, tan beneficiosos contra migranyes i cefalees.
-L’alt contingut en proteïnes és un dels seus principals atractius. És per això que s’indica per a dietes vegetarianes i per millorar la massa muscular.
-Rics en fibra, afavoreixen el trànsit intestinal.
-També cal tenir present que, en ser font de ferro, calci i vitamina C, combaten el cansament i fomenten el funcionament dels enzims digestius. A més serveixen per controlar el nivell de sucres a la sang dels diabètics.
A la cuina
Com en el cas de la majoria de brots i germinats la millor manera d’aprofitar-ne els nutrients és en cru. El tractament que se li pot donar és molt similar al del pèsol, tot i que cal tenir en compte que no hi trobarem els tocs herbacis d’aquest.
Aporten frescor i textura cruixent. Ho poden fer dins un entrepà o formant part del farciment d’un caneló vegetal amb el carbassó com a embolcall.
Tot i això, no cal posar-se límits. Un saltejat curt i de foc intens, amb unes gotes de salsa de soja és una opció diferent per l’acompanyament d’unes cloïsses per exemple.